Finalment, aquest dimarts va arribar el fred i vam poder escalfar-nos les mans amb un bon grapat de castanyes. La festa de la Castanyada, amb més de 300 anys d’història al nostre país, sempre ha format part de les tradicions del Mogent. Ens encanta trobar-nos tots al pati, i compartir un singular esmorzar a base d’aquesta fruita seca i dels panellets que elaborem el dia abans sumant mans i ingredients, en unes aules convertides durant una estona en obradors. Els més grans ajuden els petits a combinar tots els elements de la recepta, perquè un cop cuits, tots puguem llepar-nos els dits amb uns bons panellets: de pinyons, d’ametlla, de codonyat, de coco, de xocolata… Que bons que són!
Segons expliquen, antigament els campaners, després de repicar les campanes amb força durant una bona estona el dia dels difunts, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps. Nosaltres ens atipem força durant el matí perquè la Castanyada, a la nostra escola, és sinònim de danses i balls. I és que, a part de les danses de tardor que ballen els diferents grups d’I3 fins a 6è, enguany hem incorporat una nova activitat de dansa al matí: una ballada popular de sardanes!
Vam comptar amb la meravellosa col·laboració de l’Agrupació Sardanista de la Roca, que de la mà del David, ens van fer una demostració d’una sardana, i seguidament, amb l’ajuda d’alguns avis i àvies voluntaris, es van encarregar de donar algunes indicacions als diferents grups per ballar, entre tots, una sardana. En uns minuts teníem una immensa rotllana al pati, plena d’altres rotllanes, que ballaven engrescades el “Coti x coti” de The Tyets.
Amb tot, vam reservar energies per la tarda, quan tocava mostrar les habilitats dansaires de tots els nois i noies mogentins a les seves famílies. Vam rebre pares, mares, avis, àvies, tiets i tietes… tots venien a veure els balls que ja són tradició, també, a l’escola: des de la popular “La Castanyera” d’I3 fins a l’emocionant “Ball de cintes” de 6è.
És entranyable veure com petits i grans podem gaudir plegats d’una estona de festa i tradicions catalanes.
Un article d’Aleix Vidal.