A classe de música hem après aquesta cançó que ens parla de tota la gent que ha arribat a passar per les nostres terres, des de la prehistòria fins als romans… I tot això ho sabem gràcies als arqueòlegs com en Howard Carter!
Per allà la prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria
tot pintant retrats.
Ficats dins d’una cova
vinga guixar les parets!
no tenen por ni roba
i es pelen de fred.
Tot això passava abans
que fóssim catalans
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava
de televisió.
Amb quatre barques velles
vénen de la mar enllà
uns grecs vius i trapelles
cap a l’Empordà.
Si són com unes fures
tot regatejant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.
Tot això passava abans…
Al cap de poca estona
els romans s’han presentat
i al camp de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerrem tots en llatí
que es tornarà amb els segles
el parlar d’aquí.
Tot això passava abans…
D’aquella gent antiga
us diré què n’ha quedat:
l’instint de la botiga
i el pagar al comptat
i un xic de fantasia
i el deler i la voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.
Tot això passava abans…