A les illes del Carib han nascut diversos estils de música que amb el temps s’han anat internacionalitzant. Un d’ells és el reagge, que combina ritmes sincopats de bateria i baix, amb uns acords de guitarra molt característics. Al nostre país, un dels grups que ha fet cançons d’aquest estil són els “Gossos”, i a música hem après aquesta cançó seva que, evidentment, és un reagge.
És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui sóc avui
Una gota em cau mentre una altra em treu la set.
Plou i fa sol alhora,
tomba la bala bala,
tomba la bala que m’apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum,
una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma.
No s’esborren, em conformo amb mirar-me,
mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma…
Hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren…