Avui hem començat la jornada amb una entrevista molt interessant amb la Monia Prové, cap del departament d’inclusió (Head of Department for Children’s Care). Ens ha explicat com s’organitza el seu equip i la manera com treballen per garantir una educació inclusiva real dins del centre.
L’equip està format per 13 mestres d’educació especial, una mestra de audició i llenguatge, un psicòleg que treballa al 20% de la jornada i un treballador social. És, per tant, un equip multidisciplinari que aporta diferents mirades i recursos per donar resposta a la diversitat de l’alumnat.
Una de les idees que més ens ha cridat l’atenció és que aquest equip no treballa directament amb cada alumne de manera individualitzada, sinó que fa una observació del grup classe i acompanya el professorat. Aquesta manera de fer reforça el paper del mestre i promou una inclusió més global dins l’aula ordinària.
També ens han explicat que introdueixen el llenguatge de signes de manera natural a l’etapa d’educació infantil, fet que facilita la comunicació i beneficia tot l’alumnat. A més, utilitzen pictogrames i suports visuals de forma habitual, especialment tenint en compte que hi ha un nombre elevat d’alumnes amb autisme, la majoria d’ells, escolaritzats en aules ordinaries.
Finalment, també disposen d’un grup d’uns 15 alumnes amb problemes auditius, cosa que evidencia encara més la importància de les estratègies comunicatives que utilitzen al centre.
En conjunt, ha estat una trobada molt interessant que ens ha permès conèixer de prop un model inclusiu basat en el treball col·laboratiu, la prevenció i l’acompanyament al professorat.
A continuació, hem visitat Sprakhallen, a Norrby, un centre ubicat en un barri caracteritzat per un elevat risc de criminalitat i un alt grau de segregació social. Es tracta d’un entorn amb diverses problemàtiques socials que influeixen també en la relació entre les famílies i l’escola.
En aquesta zona, aproximadament el 85% dels habitants són d’origen somali, mentre que la resta prové majoritàriament de contextos àrabs.
Sprakhallen és un espai educatiu que treballa en col·laboració amb diverses preschools de l’entorn amb l’objectiu de reforçar el desenvolupament del llenguatge en infants petits, així com millorar la confiança de les famílies en l’escola.El programa s’adreça a famílies amb nens i nenes de 3 a 5 anys que ja assisteixen a la preschool unes 15 hores setmanals.
Allà, la mestra responsable, la Vasso Siameti, ens ha explicat amb detall el funcionament del programa i les activitats que duen a terme. Actualment, el projecte es desenvolupa amb la participació de tres preschools de la zona i atén aproximadament 83 famílies, que roten pel programa al llarg de cinc setmanes.
La professional que lidera el projecte ens ha explicat que van començar parlant directament amb les famílies per entendre millor la seva percepció del sistema educatiu. Moltes d’elles expressaven que, en no saber suec, no podien ajudar els seus fills, i fins i tot algunes mostraven certa resistència al fet que els infants aprenguessin massa ràpid la llengua, ja que això podia alterar les dinàmiques de poder dins la família. També és freqüent trobar famílies monoparentals, majoritàriament amb la mare, mentre que el pare treballa en altres països europeus. Inicialment, moltes famílies pensaven que amb l’accés a l’educació primària ja n’hi havia prou, sense donar tanta importància a l’etapa de preschool.
Tot i que es van ampliar les hores gratuïtes d’escolarització de 15 a 25 hores setmanals, no es va observar una millora significativa ni en la relació amb les famílies ni en el desenvolupament del llenguatge dels infants. Davant d’això, es va replantejar el model d’intervenció.
Actualment, el projecte s’estructura, com deiem, en un programa de cinc setmanes en què les famílies participen en sessions de dues hores, de 14 a 16 h durant les quals es treballa el llenguatge a través del joc compartit entre pares i fills amb l’acompanyament de professionals. La primera setmana se centra en el joc simbòlic i el llenguatge quotidià; la segona i la tercera introdueixen experiments científics per potenciar el llenguatge més acadèmic; la quarta es treballa l’expressió oral a partir dels contes a la biblioteca; i la cinquena inclou una sortida a la Kulttureschola per conèixer recursos educatius i de socialització fora del barri.
Paral·lelament, els infants assisteixen a la preschool tres dies a la setmana durant cinc hores, on treballen en suec amb els mestres.
Durant les sessions, famílies i infants utilitzen la seva llengua d’origen i es distribueixen en espais separats per cortines durant uns 20 minuts per fomentar el joc i el vincle. Posteriorment, es fa un “fika time” en què mestres i famílies comparteixen un espai de trobada mentre els infants juguen, afavorint la creació de confiança. A més, en acabar cada sessió, la família s’emporta a casa una caixa preparada amb el material necessari per repetir cada proposta a casa, amb una carta de comunicació amb les paraules necessàries en suec, per poder-les realitzar tantes vegades com vulguin.
Es tracta d’un projecte que posa el focus no només en els infants, sinó també en les famílies, entenent que la clau per a l’èxit educatiu i lingüístic és la construcció d’una relació de confiança sòlida entre aquestes i l’escola. En ha semblat un projecte realment interessant amb possibilitats d’aplicació en alguns contextos del nostre entorn, on podem trobar les mateixes necessitats.
Per acabar de tancar aquesta setmana, hem mantingut una conversa amb la Ing-Marie Samuelsson, cap de departament de qualitat i desenvolupament. Hem pogut conèixer com concreten el procés d’avaluació de qualitat, amb exemples de com podriem aplicar aquests aspectes.
Ha estat una setmana plena d’aprenentatges, descobertes i noves idees. Ara ens toca aturar-nos, ordenar tot el que hem viscut i començar a concretar com podem portar a la pràctica aquells aspectes que més ens han inspirat.
Gràcies a les mobilitats Erasmus+, les mestres tenim l’oportunitat de conèixer altres maneres de fer, compartir experiències amb professionals d’altres contextos i ampliar la nostra mirada educativa. Hem pogut constatar que, tot i provenir de realitats diferents, compartim molts dels mateixos reptes educatius. Aquest intercanvi ens ha permès contrastar pràctiques, reflexionar conjuntament i enriquir-nos mútuament.
Ens enduem noves idees per continuar avançant en la inclusió, en el treball amb les famílies i en la creació d’entorns d’aprenentatge més equitatius i accessibles per a tot l’alumnat. Idees concretes i aplicables que, adaptades al nostre context, poden contribuir a millorar la pràctica educativa del nostre centre.