Avui hem visitat l’escola de primària Ekarängskolan, situada al barri de Hulta, en un entorn privilegiat envoltat de zones verdes i pensat especialment per al benestar dels infants.
Aquesta escola acull alumnes d’entre 6 i 12 anys, distribuïts en 14 classes des de primer fins a sisè de primària, amb dues línies per nivell. Els pilars fonamentals del centre són el coneixement i la creativitat, amb l’objectiu que els infants visquin l’aprenentatge com una experiència motivadora i significativa.
Durant la visita hem pogut observar una classe de matemàtiques amb alumnes de 6 anys i també una sessió de llengua sueca. Tot i així, l’experiència que més ens ha impactat ha estat la visita a la craft room amb alumnes de cinquè curs (10-11 anys). En aquest espai, el grup classe es desdobla: una part de l’alumnat treballa al taller de fusteria, mentre que l’altra ho fa al taller de costura. En ambdós casos desenvolupen projectes creatius propis, fomentant l’autonomia, la resolució de problemes i les habilitats manuals.
També hem conegut la professora de Swedish as a Second Language, que treballa amb alumnat d’origen estranger que encara no ha adquirit la competència lingüística necessària. Aquest suport comença des dels primers nivells (1r i 2n) i acompanya l’alumnat en el seu procés d’integració lingüística i acadèmica.
Posteriorment, hem tingut una entrevista amb la Ina Furtenbach, responsable del departament d’educació infantil (preschool) de Borås. Ens ha explicat com el municipi és un agent que participa de primera mà en el mon educatiu.
A Borås hi ha aproximadament 114.000 habitants i disposen de 70 centres de preschool públics i 10 privats, amb un total d’uns 60.000 infants. El sistema compta amb uns 1.400 mestres i 50 directors/es. Els mestres es formen mitjançant un grau universitari de 3,5 anys, mentre que els childcare workers cursen un cicle formatiu de 3 anys.
Per acabar, hem parlat sobre la transformació del model de preschool que va començar l’any 2018, amb una clara inspiració en l’enfocament de Reggio Emilia, centrant-se en l’infant com a protagonista del seu aprenentatge, en els espais educatius com a tercer mestre i en la documentació pedagògica com a eina clau. També ens han explicat que es reuneixen amb les direccions dels centres quatre vegades l’any per garantir la coherència i la qualitat del sistema.