Matemàtiques

 

A nivell d’escola portem a terme un projecte singular en l’àrea de matemàtiques.

Aquest projecte consisteix en extreure coneixements de matemàtiques a partir de les pròpies vivències dels alumnes utilitzant diferents materials, fent-los pensar i verbalitzant les dades extretes.

La seva metodologia es basa en:

  • Partir de la contextualització dels continguts, per assegurar la funcionalitat.
  • Passar per les tres fases: vivencial/manipulativa, gràfica i simbòlica, per tal que s’assoleixi l’aprenentatge.
  • Relacionar tots els continguts que s’aprenen manipulant amb els continguts que cal treballar; donar un sentit als materials (reglets de cuisenaire, calculadora, panell numèric, rectes numèriques, jocs matemàtics…).
  • Sistematitzar el càlcul mental a partir del domini del número i la resolució de problemes matemàtics contextualitzats en situacions reals. Fer poques coses, però moltes vegades.
  • Provocar reptes, fer pensar, fer buscar la seva pròpia estratègia i verbalitzar i escriure les dades extretes. Aquesta dinàmica a l’aula comporta que els alumnes siguin els protagonistes de la classe de matemàtiques i el mestre en sigui el guia i provocador de conflictes.
  • Utilitzar l’error com a font d’aprenentatge, per tal de reforçar el pensament crític i millorar l’autoestima.
  • Potenciar l’autonomia personal i el treball cooperatiu.

D’aquesta manera potenciem el desenvolupament de la competència matemàtica.

Les bases teòriques de la metodologia que utilitzem a l’escola sorgeixen dels treballs i estudis fets per Jean Piaget i recollits per Constance Kamii als seus llibres. Piaget distingeix dos pols principals del coneixement, el coneixement físic i el coneixement logicomatemàtic. El coneixement físic és el coneixement dels objectes de l’entorn i les qualitats de pes, forma, color o reaccions, si caurà, rodarà… El coneixement logicomatemàtic es composa de les relacions que construeix cada individu a partir del descobriment de propietats dels objectes reals.

L’aprenentatge ha de ser descobert activament per l’alumne, els alumnes han d’estar estimulats per descobrir pel seu compte, formular conjectures i exposar els seus propis punts de vista. Cal fomentar el pensament intuïtiu.

Jerome S. Bruner estableix tres models d’aprenentatge que es poden considerar com a tres etapes progressives. Aquestes tres etapes de l’aprenentatge són la base de la metodologia que s’utilitza a l’escola a l’hora de treballar les matemàtiques. A l’escola encara afegim una primera etapa anterior a la manipulació que seria la vivencial, tot i que no és indispensable. Aquests quatre tipus d’aprenentatge són els següents:

  • Model vivencial: és l’aprenentatge que es fa mitjançant el moviment i la situació del propi cos en l’espai. És indispensable per treballar l’espai i la forma.
  • Model en actiu: és l’aprenentatge de les coses per mitjà de l’acció. S’aprèn actuant, imitant, manipulant.
  • Model icònic: és l’aprenentatge que es fa amb l’ajut d’imatges, dibuixos etc. que representen alguna cosa.
  • Model simbòlic: és l’aprenentatge que fa ús del llenguatge, escrit i parlat, com a instrument de cognició.